Avui una professora em deia adeu. L’any que ve es jubila. Hem estat veient-nos 12 anys. Cada any he vingut a escriure poemes amb ella i altres mestres, tant a les classes com a la biblioteca. M’han vist embarassada i amb els bebès, que esperaven a la porta amb els meus pares mentre feia el taller. Quants records…
Avui he escrit poesia amb els de 3er i després m’ha fet entrar a la classe dels de 6è, que em van tenir quan anaven a 3er. Uf! Que grans tots! Ha estat molt emotiu. És de les poques escoles que des de que vaig començar a fer tallers de poesia al 2006, sempre han comptat amb mi per entusiasmar en la poesia als seus alumnes. I mentre tornava en cotxe, emocionada per tot plegat, la única paraula que em venia una vegada i una altra és GRÀCIES.
Núria Albertí 